Balades i contes japonesos (1909)

L'avenç

  • Títol original: No disponible
  • Autor: Anònim
  • Editorial: “L’Avenç”
  • Edició: Primera edició. Biblioteca Popular de L’Avenç
  • Any d’edició: 1909
  • Traducció i selecció: Eduard Llorens
  • Número de pàgines: 90
  • ISBN: No disponible
  • PVP: No disponible.

A la tardor els cervos són atrets al parany dels caçadors pels sons del floviol, que imita ·l sò de les veus de llurs parelles, Així ·ls maten” (Llorens,1909:15).

Context de la traducció i selecció dels contes

Resultado de imagen de yaoya oshichi

El context social i cultural de l’edició d’aquesta selecció de balades i de contes és el d’un període de recuperació de la llengua. Era principis del noucentisme i la burgesia catalana promocionava la llengua i la cultura catalanes mitjançant noves institucions. Quan es va publicar aquest llibre feia dos anys que ja funcionava l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i encara faltaven cinc anys per la institucionalització de la Mancomunitat de Catalunya (1914) amb Enric Prat de la Riba com a President. A més, el català estava enmig del seu procés de normativització ortogràfica i gramatical.

Precisament, la llengua catalana anava guanyant  terreny dins del món cultural i acadèmic. La revista “L’Avenç”, va fer molta feina des de la seva fundació  fins al 1893 quan va desaparèixer com a revista. Pocs anys desprès, el 1903,  reneix com a editorial que va anar editant llibres de la literatura universal fins a l’any 1926  quan la Llibreria i Editorial Catalonia (1924) pren el  relleu.

La llengua catalana anava guanyant terreny dins del món cultural de la Barcelona de principis del segle XX. A més, amb la publicació de la revista “L’Avenç”, el català havia engegat el seu camí cap a la normativització que la convertiria en una llengua de cultura i vehicular a les escoles amb l’adveniment de la II República i la redacció de l’Estatut de Núria.

D’altra banda, l’edició d’aquest llibre no deixa de ser una mostra més de la febre pel japonisme que es vivia a la ciutat des de la segona meitat del segle XIX. No deixa de ser la prova definitiva que l’interès pel Japó, la seva cultura i la seva literatura no és un fet recent de fa vint anys. El Japó sempre ha produït un delit cultural com a referent cultural de l’exotisme asiàtic que acabaria per transformar aquest corrent artístic en l’anomenat orientalisme. Sobre  tot, a partir dels moviments culturals i artístics posteriors al noucentisme.

El català de la traducció

Resultado de imagen de hoichi

A part del seu valor literari, només ens mostra un interès per la literatura japonesa si no que és un testimoni viu que reflecteix la transformació que està vivint el català en aquells anys. Són textos publicats a L’Avenç, la revista dels nous escriptors que volen normativitzar i normalitzar el català com a eina de transmissió cultural.

Amb el tancament d’aquesta revista el 1893 reneix com a editorial la qual va traduir i editar en català moltes obres de la literatura universal. Precisament, amb la col·lecció Biblioteca Popular de “L’Avenç” es va publicar una de les primeres obres de la literatura japonesa en la nostra llengua.

El català que llegim en aquesta obra és una llengua que està passant una depuració lingüística per crear un idioma modern i útil per la societat. Però és un procés que encara no ha acabat. L’IEC encara no s’ha fundat i el Mestre Fabra està en plena feina estudiant i redactant la que serà la normativa ortogràfica i gramatical del català com a llengua moderna.

També cal dir que tant els títols dels contes com les cites del llibre que apareixen en aquesta entrada respecten la normativa ortogràfica del català del moment en què es va publicar el llibre. Encara faltaven 9 anys per la publicació de la gramàtica fabriana emparada per l’institut d’Estudis Catalans.

Els contes

Fa mës de setcents anys, a Dan-no-ura, en l’estret  de Shimonoseki, hi hagué l’últim combat de la llarga  guerra  entre ·ls Heiké, o clan Taira, i els Genji, o clan Minamoto. Allí ·ls Heiké foren completamemt exterminats, amb les llurs dônes i nens, i l’infant emperador, nomenat Antoku Tenno. Aquella mar i aquella platja han estat encantats per setcents anys; per alli ·s troben crancs que tenen gravats rostres humans a l’esquena, i ·s diu que aquests rostres són  els esperits dels guerrers Heiké” (Llorens,1909:19).

Resultado de imagen de jikininki

  • Horai: Aquest conte ens narra una descripció del que podria ser l’altre món budista reflectit en sumi-e o pintats amb vius colors a la roba japonesa.
  • Oshidori: Ens relata una trista història d’amor i venjança d’un ànec que maleeix el caçador que ha mort la seva parella.
  • O-Shichi, la filla de Yaoya: La tràgica història de la filla del venedor de fruites i verdures acusada de provocar un incendi i la mort dels seus veïns a Edo.
  • Historia de Mimi-Nashi-Hoichi: És la llegenda de Kwaidan que Lafcadi Hearn ja va publicar durant els seus viatges pel Japó de finals de Meiji. Eduard Llorens el va traduir com a “Hoichi sense orelles”.
  • L’historia d’O-Tei; Una història d’amor i de mort que supera el temps i acaba amb el triomf de la reencarnació de l’estimada morta vint anys abans.
  • Mujina: Aquesta llegenda va succeir a la baixada de Kii-no-kuni-zaka dins del camí d’Akasaka a Tòkio, Un vell comerciant es testimoni de fets esfereïdors amb fantasmes sense cara,
  • Unazakura: Tokubei, el protagonista d’aquesta narració, té una filla malalta. La seva dida, O-Sodé dóna la seva vida per salvar la nena. A canvi, Takubei hvia de plantar un cirerer com a promesa. La gent del poble anomenà aquell arbre Ubazakura, el cirerer de la dida.
  • Un secret mort: El comerciant Gensuké té una filla, la O-Sono que va ser educada a Kioto. Però, després del naixement del seu fill va morir. Ella tornava a casa com yūrei per guardar una antiga carta d’amor.
  • Jikiniuki: El sacerdot Muso-Kokushi es va perdre per la muntanya i va arribar a un poble on succeeixen fets misteriosos cada vegada que mor un vilatà.
  • O-Juki: Aquesta és la història de Minokichi i Mosaku, dos llenyataires que rebran la visita de la dona de les neus,
  • Aoiagi: Aquest darrer conte està protagonitzat pel samurai Tomotada i la seva esposa Aoiagi i de com la tragèdia els va separar per sempre.

Resultado de imagen de yuki onna

Valoració

No cal dubtar pas de la importància de la publicació d’aquesta obra en català, És el primer cop que els lectors van poder llegir mitologia japonesa. Els lectors van trobar-se primer poc amb els monstres i fantasmes de la tradició oral japonesa: els yōkai, (妖怪) i els yūrei (幽霊).

Aquesta edició va ser traduïda de l’anglès o el francès. Recordem que Lafcadi Hearn (1850-1904) feia poc que havia publicat els seus llibres sobre la cultura i les tradicions populars japoneses. Tanmateix, Eduard Llorens és incapaç de traduir el poc text escrit en japonès romanitzat. Això no obstant, no deixa de ser un llibre que tot seguidor de la literatura japonesa hauria de llegir un cop a la vida.

  • Qualitat del text: 10
  • Facilitat de lectura:10
  • Edició: 9
  • Rellevància: 10
  • Mitjana total: 10

  • Llorens, Eduard.(1909).Balades i contes japonesos“.Editorial L’Avenç: Barcelona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s