El Bushidō, el camí del samurai (1905)

  • Títol original: Bushidō, the soul of Japan (1905)
  • Autor: Inazo Nitobe, (新渡戸稲造, 1868-1953)
  • Editorial: Angle Editorial
  • Col·lecció: El far
  • Traducció: Vela Pàmies, Ricard
  • Disseny de portada:
  • Encuadernació: Rústega
  • Número de pàgines: 216
  • ISBN: 978-84-15307-94-5
  • Any de l’edició catalana: 2017
  • PVP: 14,00 €

Inazō Nitobe i el seu temps

El Bushidō de Nitobe és juntament amb El llibre del teles dues grans obres literàries  que presenten el Japó al món i ho fan des del punt de vista del pensament tradicional d’aquell país. Però primer de tot cal entendre el paper que hi juga el seu autor en aquesta presentació del Japó a la societat  internacional dins del context de la segona meitat del segle XIX.

A partir de les Guerres de l’Opi a la Xina i de l’arribada del Comandant Perry al Japó, ambdós països es van veure pressionats a obrir les seves fronteres als Imperis Colonials que dominaven el món.

En el cas del Japó va significar el final del període de sakoku, el país encadenat i el final de la decadència del govern de la família Tokugawa (Rodríguez i Serrano 2008:625).

Resultado de imagen de el bushido de nitobe  satori
Inazō Nitobe (1868-1933)

Precisament, en Nitobe va néixer el mateix any del final de l’Era Tokugawa i va viure tot el període de Meiji (1868-1912), tot el període Taisho (1912-1926) i els onze primers anys de la primera meitat de l’era Showa (1926-1933). Per tant, va ser testimoni de la modernització japonesa. A més, com a membre d’una família important de samurais va veure de ple la decadència de la seva classe social.

Per sort, en Nitobe va gaudir d’una educació moderna estudiant a escoles de llengües estrangeres  a Tòquio. Així que va aprendre anglès i va poder anar a estudiar tant als Estats Units com a Alemanya.  A la Universitat de Halle va acabar per doctorar-se  i a partir de la dècada dels anys vint va ser triat com a diplomàtic pel seu govern representant el Japó a la Lliga de les Nacions (Martí Oroval,2007:331).

Un dels grans escriptors de l’Era Meiji

La seva producció literària va ser tant en llengua japonesa com en llengua alemanya i anglesa. El 1905 va publicar Bushido, the soul of Japan per donar a conèixer  al públic “occidental” el codi ètic dels samurais que fins aquells moments mai havien estat recollits. (Martí Oroval,2007:335)

El Bushidō de Nitobe es va publicar a inicis del segle XX, quan el Japó estava creant el seu imperi colonial. A més, la seva publicació va coincidir amb la victòria de l’exèrcit japonès sobre Rússia. La derrota del gegant asiàtic va sorprendre als europeus que van veure com aquell petit país que havia esquivat la colonització s ‘anava equiparant amb les velles potències europees (Martí Oroval, 2007:335).

A la seva mort, Nitobe fou l’intel·lectual japonès més conegut del seu país. El seu èxit, gràcies als seus escrits  en anglès, va mostrar una visió del Japó pels europeus i estatunidencs. A més, va ser un hàbil diplomàtic encara que la seva celebritat va anar-se´n esvaint amb el pas del temps.

La recuperació de la seva figura a finals de l’era Showa

Bitllet de 5000 iens amb la imatge d’en Nitobe (1984-2004)

Però, desprès de la derrota japonesa a la II Guerra Mundial, la figura d’en Nitobe va caure en el silenci. L’oblit de la figura d’aquest diplomàtic va acabar el 1981, quan el govern japonès anuncià que la figura d’aquest escriptor sortiria impresa als bitllets de cinc mil iens des del 1984. A partir de la recuperació de la seva memòria es va començar a investigar sobre la seva vida i les seves obres i així es recuperà una de les grans figures japoneses que ens va donar l’Era Meiji. (Martí Oroval,2007:330).

Tot i així, la seva gran obra sobre el Bushidō s’ha mantingut fins arribar als nostres dies com una obra clàssica de lectura obligada per tots aquells interessats en les arts marcials i la cultura japonesa en general (Martí Oroval,2007:330).

El Bushido, el camí del Samurai

Precisament, el vocable samurai prové del verb saburau,  servir. Ja desde finals de Heian (795-1185), les guerres civils japoneses, els samurais es van convertir en la policia i en l’exèrcit de la noblesa. El seu principal deure era dedicar-se al Bushidō o el camí del guerrer. Amb els seus principis van obtenir el dret de governar i a convertir-se en l’elit del Japó durant els segles posteriors (Rodríguez i Serrano, 2008:625)

Una de les principals singularitats del “feudalisme” japonès el tenim amb el Bushidō com una singularitat ètica i jurídica del Japó. Si tenim  em compte que va prendre forma durant el període de Kamakura (1185-1333) i va acabar per consolidar-se durant els següents segles.  En un principi, es va considerar un codi ètic i consuetudinari de compliment obligatori legal (Rodríguez i Serrano,2008:623).

Amb la crisi del règim dels Tokugawa i la Restauració del poder imperial, el poder política va passar de la classe guerrera al nou Emperador que va aconseguir reunir en la seva figura el poder militar i polític. Precisament, va utilitzar el pensament del Bushidō per proclamar el “Jurament dels Cincs Principis” sobre els quals es va vertebrar el nou estat japonès que va consolidar-se amb la promulgació de la Constitució Meiji el 1889 que va estar vigent fins el 1947 (Rodríguez i Serrano (2008:627).

No obstant, és amb la lectura de El Bushidō  on podem observar l’essencialitat de l’esperit japonès, el yamato damashii o l’ànima del Japó (Rodríguez i Serrano (2008:623) que ja va mencionar Donald Keene a la seva autobiografia.

 

Resultado de imagen de el bushido
Imatge d’un samurai

L’estructura de El Bushidō, el camí del Samurai de Nitobe.

Quan Nitobe va escriure El Bushidō va estructurar el llibre en quatre parts importants a tenir en compte:

  1. Origen i les fonts del Bushidō: fonts xineses i autòctones del sintoisme.
  2. El caràcter i l’ensenyament del Bushidō
  3. La influència sobre el poble
  4. La permanència a la societat japonesa.

A més, dels disset capítols que té el llibre, dotze tracten sobre els principis i institucions  dels samurais: lleialtat, honor, rectitud, justícia, veracitat, ser honest, cortesia, aflicció, domini d’un mateix, resistència,   suïcidi, educació… (Rodríguez i Serrano,2008:624).

Amb el tema del suïcidi, Nitobe intenta justificar el seppuku, l’acte honorífic del suïcidi, com una institució social, legal i cerimonial ja que mitjançant aquest ritual, el guerrer podria expiar els seus crims, demanar perdó pels seus errors, escapar del deshonor, redimir els seus amics i mostrar la seva sinceritat. (Martí Oroval, 2007:335).

D’aquesta manera s’equiparava amb el suïcidi al món clàssic grecoromà amb les morts de Sòcrates, Cató, Brut o Petroni. Per tant, el seppuku es va constituir com una forma de suïcidi refinat, aristocràtic i racional. (Martí Oroval,2007:335).

No cal dubtar pas que Nitobe a aprofitar aquesta influència per fer la seva gran obra. A més, també va ser una de les bases del nacionalisme japonès. El missatge d’aquesta obra va ser destinada als propis japonesos  però també als lectors estrangers. La intenció clara de Nitobe era comparar els samurais amb els cavallers medievals europeus  per mostrar una tradició “cavalleresca” on els samurais serien la classe social més refinada. (Martí Oval,2007:335).

A més, la cavalleria es va identificar ràpidament amb la flor del cirerer, originària de terres japoneses. Precisament, aquesta flor no és una planta seca d’una antiga virtut conservada dins de l’herbolari de la nostra història. És encara, entre nosaltres, no un objecte viu d’una força i una bellesa que no adopta cap forma tangible, perfumada. No obstant, l’atmosfera ens fa conscients que encara hi som sota  el seu poderós sortilegi (Nitobe,1989:13).

L’edició catalana per Angle Editorial

Per tots aquells amants de la literatura japonesa en català haurien de comprar aquesta edició del sobre El bushidō d’en Nitobe. El primer motiu és per que podria tractar-se de la primera edició d’aquesta obra traduïda al català. A més, és una edició amb una traducció acurada i a un preu assequible. Sense cap mena de dubte és una obra cabdal de la literatura universal i cal tenir-la a qualsevol biblioteca ja sigui aquesta pública o privada.

El seu punt feble, potser, és el format i la qualitat de l’edició catalana si la comparem amb l’última edició  que ha publicat  Satori Ediciones en castellà. No hi ha cap mena de dubte que la qualitat de l’última edició en castellà supera amb escreix l’edició catalana. Llavors, com podem triar una edició o una altra?

El que s’ha de tenir ben clar és que  si volem més obres de la literatura japonesa en català, el públic lector hauria de replantejar-se l’adquisició de l’edició en aquest a llengua. Potser s’hauria de deixar en un segon pla  també caldria la comparativa qualitativa entre ambdues traduccions

Des d’un punt de vista més objectiu hauria de primar la qualitat de la traducció i de l’edició però en un nivell més personal, si se’m permet donar-la, potser caldria pagar la pena de comprar les dues edicions, tant la castellana com la catalana. Si ens interessa que es continua publicant literatura japonesa en català la compra d’aquest llibre no hauria de qüestionar-se.

Resultado de imagen de Inazo Nitobe
The Nitobe Memorial-Garden a Vancouver
  • Qualitat del text: 9
  • Facilitat de lectura:9
  • Edició: 7
  • Rellevància: 9
  • Mitjana total: 8,5

Bibliografia

  • Martí Oroval, B. (2007).Orientalismo, japonismo y occidentalismo: Nitobe Inazo y el Bushido. Universitat de València: València
  • Nitobe, I., & Vela, R. (2017). El Bushido: el camí del samurai. Barcelona: Angle Editorial: http://www.angleeditorial.com/el-bushido
  • Rodríguez Navarro, M.T., &  Serrano Muñoz, R. (2008). El bushidō como código ético y fuente del derecho feudal japonés.Universidad de Granada: Granada.
  • Rodríguez Navarro, M. T. (2007). Análisis de la obra Bushido, the soul of Japan, de Inazo Nitobe, desde la triple perspectiva traductológica, cultural y jurídica. Editorial de la Universidad de Granada, Granada.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s